Tenir trenta anys i tornar a casa dels teus pares perquè els preus desorbitats del lloguer t'han expulsat de Barcelona. Malviure amb una feina precària en una revista, inventant biografies apòcrifes de personatges històrics. Seguir penjat d'una parella -exparella- que t'ha deixat per començar de nou a Oslo... L'Ernest té la sensació amarga que potser aquest retorn congènit al poble, lluny del que pensava que seria la seva vida adulta, és el que significa fracassar.